València, 10 de març de 2011
NOTA DE PREMSA
FRACTURA AL TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA
LES EMISSIONS DE TV3 AL PAÍS VALENCIÀ DIVIDEIXEN EL TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA
NOVA SENTÈNCIA SOBRE TV3
Avui 10 de març s’ha notificat la sentència núm. 170/2011, de 8 de febrer de 2011, dictada per la SECCIÓ 1a. DE LA SALA CONTENCIOSA ADMINISTRATIVA DEL TSJ en el procediment instat per la FUNDACIÓ RAMON MUNTANER, propietària juntament amb ACCIÓ CULTURAL DEL PAÍS VALENCIÀ de diversos repetidors pels quals s’emetia TV3, contra la Generalitat Valenciana per la imposició d’una sanció de 100.000 euros i el tancament dels repetidors de Llosa de Ranes i Alginet.
Aquesta resolució, com era d’esperar i seguint el criteri de l’anterior sentència dictada també per aquesta mateixa Sala i Secció contra ACCIÓ CULTURAL DEL PAÍS VALENCIÀ, de 15 de desembre de 2010, relativa als repetidors de Monduver, Bartolo i Carrasqueta, declara conforme a dret la imposició de sancions econòmiques i del tancament de les emissions de TV3 per part de la Generalitat valenciana.
Tanmateix, aquesta nova sentència, a diferència de l’anterior, no es unànime i evidencia una forta fractura al si del TSJ respecte la interpretació i valoració jurídica que es fa dels fets.
El Tribunal, format per cinc magistrats es pronuncia de manera contradictòria: una part, formada per dos magistrats, la Sra. Desamparados Iruela i el Sr. Sospedra Comes mantenen la posició favorable a l’administració i consideren que les sancions imposades són correctes; altres dos magistrats, el Sr. Altarriba Cano i la Sra. Blanes Rodríguez s’hi oposen mitjançant vot particular i manifesten que les sancions administratives haurien de ser declarades nul·les; finalment, la majoria favorable a l’administració s’aconsegueix amb el vot del cinquè magistrat, el President Sr. Narbón Laínez, la qual cosa determina la decisió de la sentència i el resultat contrari al plantejament jurídic de l’entitat demandant, la Fundació Ramon Muntaner.
La Fundació Ramon Muntaner, que ja comptava amb obtenir un resultat negatiu al TSJ, recorrerà aquesta sentència davant el Tribunal Suprem, de la mateixa manera que ACPV ja ho va fer en el seu cas l’any 2008. Ara bé, el contingut del vot particular i el fet que haja estat formulat per dos magistrats afavoreix notablement l’argumentació en favor de les emissions de TV3.
Els vots particulars emesos assumeixen gran part de l’argumentació jurídica de la Fundació. Així, els magistrats dissidents demanen l’anul·lació de les multes i de l’ordre del tancament basant-se en que:
1.- Hi ha falta de tipicitat dels fets que es consideren objecte d’infracció en les resolucions impugnades: la Generalitat no ha distingit entre el servei d’emissió televisiva i el servei de transport del senyal i castiga uns fets que no estan tipificats i no s’adeqüen al tipus infractor aplicat, ja que l’autora no realitza cap emissió ni és operador de televisió, sinó que transporta el senyal de la televisió pública catalana a territori valencià, la qual cosa vulnera el principi de legalitat i suposa desconèixer la distinció entre serveis d’emissió i transport.
2.- No està determinada la competència de la Generalitat i aquesta és com a mínim controvertida, la sentència no ha considerat la normativa estatal en matèria de telecomunicacions i la diferencia que hom realitza entre activitat de prestació del servei de difusió de televisió i el servei de suport perquè el servei suport és de competència exclusiva estatal, d’acord amb la Llei General de Telecomunicacions i també segons el recent informe de la Comissió del Mercat de Telecomunicacions. Tampoc valora la sentència el fet que les emissions es fan per canals no assignats a la Generalitat Valenciana i que aquest fet també afecta a la competència.
3.- La sanció imposada és desproporcionada i arbitrària, l’associació recurrent no té ànim de lucre, no causa perjudicis a ningú perquè TV3 s’ha retransmès des de fa anys sense que consten perjudicis a cap televisió, al contrari, que és una activitat cultural, que no està tipificada en la llei valenciana i de ser sancionable podria ser competència exclusiva de l’estat i que no es pot equiparar a una televisió il·legal.
En definitiva, una argumentació que referma la posició de la Fundació Ramon Muntaner i d’Acció Cultural del País Valencià i que garanteix un esperançador debat jurídic al Tribunal Suprem, tribunal davant el qual la Fundació Ramon Muntaner impugnarà la sentència dictada i continuarà la batalla jurídica.
